TSH Parla, dislàlies i dificultats de dicció

La dislàlia és la dificultat permanent o transitòria per a la pronunciació correcta d determinats sons o grups de sons. La paraula dislàlia ve del grec “dys” que significa “dificultat” i “alein” que vol dir “parlar”.

Tot i que l’ús del terme dislàlia ha estat desplaçat en el temps, tradicionalment es manté per referir-se a aquelles dificultats que ocorren de forma aïllada a nivell d’alguns segments silàbics i de caràcter fonètic, considerant així mateix les fites evolutives, pròpies del desenvolupament fonològic (Aguilar i Serra, 2007). Actualment, aquestes alteracions s’engloben dins de l’anomenat trastorn dels sons de la parla (TSH) o fonològic (American Psychiatric Association, 2013). Per tant podem sentir a parlar de Trastorn Fonològic o Dislàlia.

La persona amb dificultats de parla tendeix a la substitució o omissió de determinats sons de la parla. Si la substitució no està relacionades amb un dèficit anàtomic com una fissura palatina, o una malformació maxil·lo-dental o una deficiència auditiva, es tracta d’una dislàlia.

Les dificultats de dicció es poden millorar a qualsevol edat.

Causes

La dislàlia té un desenvolupament i un curs multicausal. És a dir, intervenen diferent elements tant en el seu origen com en el seu desenvolupament.

Dificultats perceptives: sempre que una persona tingui dificultats de parla, com a primer pas serà convenient descartar que no hi hagi dificultats auditives tant a nivell d’oïda interna (dèficit auditiu) com a nivell mig (mucositats persistents i/o otitis). En cas que la mucositat hagi estat instal·lada durant molt de temps, la discriminació auditiva estarà afectada i caldrà exercitar l’atenció i la percepció auditives. Dins de la sessió de logopèdia, un dels hàbits imprescindibles a desenvolupar seran els rentats nasals eficients i la posterior expulsió del moc.

Dificultats d’execució motriu: abans d’iniciar qualsevol teràpia logopèdica, explorarem exhaustivament les estructures buco-fonatòries (nas, boca, llengua, paladar, oclusió dentària, faringe..) i la funcionalitat dels seus òrgans (llengua, llavis, paladar tou, amígdales..). Si detectem alguna anomalia o malposició que sigui possible corregir en aquell moment, serà millor procedir a la seva millora. (Tractaments respiratoris i/o ortodòntics). D’aquesta manera ens evitarem teràpies logopèdiques frustrants i pesades que s’allarguen excessivament.

TIPUS DE DISLÀLIES

Dislàlia evolutiva o fisiològica
De base fonològica: si la dificultat és fonològica, observarem que la persona pot executar bé un so concret en síl·labes aïllades, però si l’ha de pronunciar dins d’una paraula ja no se’n surt. És un problema de memòria seqüencial que afecta a la coarticulació dins de la cadena fònica de la paraula. El notarem sobretot en la producció de paraules llargues, o frases senceres, on la persona altera l’ordre dels sons de la paraula o fa substitucions canviants d’un so per un altre. La persona està tenint dificultats per a analitzar i discriminar un so escoltat i també a nivell pràxic per a reproduir- lo. Té com a origen la immaduresa cerebral i de l’aparell fono-articulador.

 

Dislàlia orgànica (o funcional)
Si la dificultat és fonètica, la dificultat d’articulació del so està relacionada amb el òrgans perifèrics que controlen la parla. La persona fa una repetició incorrecta del so, fins i tot en síl·laba aïllada. En aquests casos, podem identificar que hi ha un so determinat que la persona no aconsegueix pronunciar bé i en general farà una substitució persistent en síl·labes on hauria de dir aquell so.
La persona pot fins i tot discriminar bé el so quan el pronuncia una altra persona però està tenint dificultats a nivell pràxic per a reproduir-lo. Aquest és el cas molts adults que saben per memòria auditiva com es pronuncia cada paraula però no la saben dir correctament.

 

Dislàlia Mixta
La persona presenta característiques de les dues anteriors.

 

Dislàlia audiògena
Com el seu nom indica ve produïda per una deficiència auditiva.

 

<!–Tipus de Dislàlies segons la Nomenclatura tècnica: D’acord amb quin sigui el so que té alterada la pronunciació segons l’alfabet, Peña-Casanova, 2014 (cita a Hernández i Rubalcaba, 2017), ens diu que la dislàlia es pot dividir de la següent manera:  

Tipus de Dislàlia So alterat
Betacisme B
Deltacisme D
Gammacisme G
Kappacisme K
Mistacisme M
Rotacisme R
Sigmatisme S
–>

LA PARTICIPACIÓ DE LA FAMÍLIA

La teràpia de parla, des de la meva experiència, és una de les més agraïdes de treballar. Només demana saber fer una anàlisi exhaustiva i un diagnòstic correcte. A partir d’aquí, el treball logopèdic dona fruits ben aviat i encara més, en el cas d’infants, si els logopedes tenim la sort de trobar-nos amb famílies desitjoses de participar.

Donar pautes clares des del primer moment farà que els pares se sentin partícips dels avenços i motivats a rectificar les possibles actituds errònies que estiguessin tenint fins aquell moment. Una bona coneixença del punt del camí on estem i dels propers objectius a assolir, els proporcionarà la visió realista necessària per a no ser excessivament exigents i proporcionarà paciència i donarà lloc a un estil de criança i convivència que afavoreixi la comunicació còmoda i la fluïdesa.

Tornar

Contacte

Per a aquells que necessitin ajuda amb els seus problemes de comunicació o llenguatge, estic disponible en dues ubicacions a Barcelona.

Espai Salut
Sant Gervasi

Passeig de Sant Gervasi 57,
Barcelona

Veure mapa
Demanar cita

Centro Médico Teknon

(Quirón Salud)

Vilana 12, 1ª planta. Consulta 147
Barcelona

Veure mapa
Demanar cita