L’ARFID és un trastorn que forma part dels TCA Trastorns de la Conducta Alimentària. Reconegut des del 2013 en el DSM-V (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders. Es creu que entre el 1 i el 5% de la població mundial el pateix.
És important destacar que no té a veure amb l’anorèxia nerviosa. L’ARFID no té com a causa una insatisfacció amb la seva imatge corporal o el desig de perdre pes.
Les manifestacions d’aquest trastorn són variades segons quin sigui el seu origen i l’edat de la persona que el pateix.
– En infants petits podem observar un rebuig total a deixar entrar qualsevol estri dins de la boca (la tetina del biberó, la cullera).
– En altres casos, l’infant presenta resistència als canvis de textura i es manté prenent el pit o el biberó més enllà del que li pertoca per edat.
– També ens podem trobar que hagi fet el canvi a la textura triturada però es negui totalment a acceptar els sòlids.
– En altres casos, la persona fa una restricció alimentària de manera que només accedeix a menjar determinats aliments amb certes textures, olors o aspectes visuals determinats.
– En alguns casos, qui ho pateix ha fet un canvi alimentari sobtat. Pot ser una aversió o fins i tot pot presentar una agorafòbia o por d’empassar i d’ennuegar-se empassant.
– En la versió més lleu hi hauria les persones que són molt selectives amb els aliments i es neguen a tastar aliments nous, amb determinades aparences visuals o bé olors o formes de cocció diferents del que estan habituats.
Les causes que provoquen aquest trastorn són diverses. Els professionals sanitaris poden identificar 3 tipus principals:
Disfunció Sensorial
La persona afectada té dificultats amb aspectes purament sensorials dels aliments, per exemple amb les textures, l' olor, el sabor o el color. Pateix molt d’enfrontar-s’hi i li pot desencadenar repugnància i fins i tot vòmit.
Complicacions mèdiques
El trastorn pot ser conseqüència de l’ús de la SNG, o d’alguna disfunció malaltia, que li hagi provocant dolor o un canvi en la seva conducta o hàbits alimentaris. Per exemple, reflux esofàgic, un accident domèstic, càncer, malaltia de Crohn, intoleràncies, dolor a defecar, etc.
Traumes psicològics
Podem trobar una causa emocional com ara un trauma alimentari d’ennuegament patit per la pròpia persona o per algú altre més o menys proper. Una capacitat masticatòria deficient i deglutòria amb dificultat poden estar darrera sovint en aquest trastorn. Altres vegades una intoxicació o una reacció al·lèrgica amb sensació d’inflamació i tancament de les vies respiratòries desencadena aquesta fagofòbia. Episodis d’asfixia amb aigua en una piscina també poden haver conduït a la por d’empassar..
Moltes vegades el diagnòstic és multifactorial i cal abordar-lo des de diferents vessants. En qualsevol cas, com en molt d’altres trastorns del camp de la logopèdia, un diagnòstic encertat será la clau per a poder aplicar una teràpia eficient.
En general ARFID comporta una ingesta inadequada de menjar o en una textura no adient per a l’edat. El resultat més preocupant és la pèrdua de pes i el fet de no augmentar de talla d’acord amb els barems estàndard. La desnutrició (malnutrició) de vegades pot fer necessari rebre complements nutricionals per a pal·liar la situació. Però aquesta no és pas la solució final al problema, sinó un ajut transitori.
Socialment també implica una repercusió, ja que sovint el temps invertit en els àpats s’allarga molt i acaba afectant a la persona i al seu entorn familiar. En alguns casos implica haver de portar sempre un menjar específic en condicions òptimes de conservació i trasllat. Algunes persones no toleren assistir a activitats on hi ha menjar exposat.
Per a aquells que necessitin ajuda amb els seus problemes de comunicació o llenguatge, estic disponible en dues ubicacions a Barcelona.
Vilana 12, 1ª planta. Consulta 147
Barcelona
