És un trastorn de la fluïdesa de la parla de base neurològica que dificulta el control neuromotriu de la fonació i l’articulació. La tartamudesa inclou tant les interrupcions involuntàries de la parla (tècnicament dites disfluències) com els comportaments secundaris associats i les reaccions emocionals que generen en qui la pateix i el seu entorn.
La tartamudesa majoritàriament apareix a l’edat infantil, en el moment que s’està desenvolupant el llenguatge i l’infant està vivint un període d’expansió i creixement lingüístic.
Pot aparèixer poc a poc, evolucionant des de petites interrupcions fins a aturades més llargues i aparatoses, o en altres casos, apareixen de sobte d’un dia per l’altre.
És important consultar a una logopeda especialitzada que ens sàpiga dir si les disfluències que estem observant en una criatura entren dins de la normalitat del desenvolupament de la parla o pel contrari són indicatives de Disfèmia del Desenvolupament amb risc de ser persistent. En qualsevol cas, ens donarà pautes d’actuació per a millorar la fluència i saber com comportar- nos davant d’una persona amb disfluències.
Hem de tenir ben clar que esperar a veure què passa no és mai una bona opció ja que si es tracta d’una Tartamudesa del Desenvolupament en un estadi inicial estarem perdent un temps
crucial, que pot determinar que la Tartamudesa en un futur persisteixi (i es cronifiqui) o no.
Avui sabem que hi ha un component hereditari i que té una base neurològica de dificultats de la comunicació entre el cervell i els òrgans bucofonatoris, encarregats de la parla i la respiració. També sabem que no té una sola causa i que el seu origen és multifactorial. És a dir cal que conflueixin diversos factors perquè es produeixi: els factors interns, els ambientals i els estressors comunicatius.
Ara com ara el tractament més efectiu que tenim és la teràpia logopèdica especialitzada en disfèmia. Les medicacions actuals tenen una finalitat pal·liativa dels símptomes però no la fan desaparèixer. Seguim amatents als nous estudis emergents farmacològics i terapèutics.
En infants petits, d’edat preescolar: la teràpia especialitzada aplicada precoçment,entre 2 i 6 anys, pot fer desaparèixer la tartamudesa completament. És molt important iniciar la teràpia de seguida que apareixen els primers símptomes. És un greu error fer esperar a les famílies “a veure si li marxa” quan en realitat, aplicant les eines adequades, podem millorar molt la fluïdesa o fins i tot fer que remeti la
tartamudesa.
És molt important intervenir precoçment, des del moment de la seva aparició perquè els estudis ens demostren que és quan obtenim millors resultats.
En infants entre 2 i 3 anys, que fa poques setmanes que han començat a fer disfluències, s’aplica l’anomenada TERÀPIA INDIRECTA, en la qual són els pares qui fan la teràpia a casa, a l’entorn natural de la criatura, seguint les pautes i instruccions de la logopeda. Aquesta teràpia és molt còmoda de seguir per les famílies i, ben aplicada, ens dona resultats molt positius en molt poc temps.
En infants més grans, quan la tartamudesa ja fa més que dura i les disfluències són més complexes o sovintejades, és millor seguir la TERÀPIA DIRECTA en la qual la logopeda fa les sessions presencials directament amb l’infant.
A partir dels 6 anys, amb l’inici de l’escolaritat, sempre cal fer TERÀPIA DIRECTA. A aquestes edats, podem tractar la tartamudesa i el moviments associats que hagin pogut aparèixer (parpellejos, moviments de cap…) L’objectiu serà millorar al màxim la fluència però no ens hem d’obsessionar amb eliminar la tartamudesa. La teràpia ha d’incloure el treball de l’acceptació i incidir sobre les emocions que la persistència de la tartamudesa està generant.
És important també treballar en col·laboració amb les escoles i assessorar-les per a cada cas. La tartamudesa és molt diferent d’una persona a una altra i les pautes a
aplicar variaran molt.
L’adolescència pot ser un moment crític, d’aparició de noves dificultats articulatòries i de fluïdesa. Molts joves tendeixen a accelerar la seva velocitat de parla fins a un 25% més del que era habitual. Amb aquesta nova velocitat, sovint apareix el farfulleig o CLUTTERING que no és ben bé tartamudesa però també és un trastorn de la fluïdesa que fa que no pronunciïn correctament les paraules i s’entrebanquin parlant.
A aquest edat pot ajudar molt realitzar una teràpia psicològica paral·lela especialitzada en tartamudesa.
En el cas de les persones adultes, amb una tartamudesa persistent ja més instaurada, és necessari fer una TERÀPIA COMBINADA de logopèdia i psicologia per tal de millorar tant el nucli de la tartamudesa, com les emocions i els sentiments de por, angoixa i vergonya que poden haver-se afegit al tartamudeig inicial. De vegades, el tractament farmacològic, a l’inici, pot ser un bon ajut si l’ansietat o les fòbies ens estan impedint portat una vida plena. Un bon treball holístic ens ajuda a minimitzar les probabilitats de recaiguda.
Per a més informació sobre teràpies i activitats consulteu:
Associació de la Tartamudesa de Catalunya
www.atcat.org
Per a aquells que necessitin ajuda amb els seus problemes de comunicació o llenguatge, estic disponible en dues ubicacions a Barcelona.
Vilana 12, 1ª planta. Consulta 147
Barcelona
